L'anticlub

Comencem llibre nou i amb ell una nova manera de treballar-lo. Heu sentit a parlar del socrative ?

calaix 555

L'eduard va a la oficina d'objectes perduts allà hi habia un senyor i la oficinista la senyora li va dir que obris el calaix 555.Va obrir el calaix alla dins nomes habia campanes i el eduard va agafar la que no sonaba el senyor li va dir que sonaba pero nomes el fons aquella campana era molt periillosa .L'home va agafar la campana i se la va emportar era masa perillosa perque estigues alla .La oficinista li va dir que tornes dema que obririen un altre calaix.

Capítol 5

L’endemà l’Eduard a anat a l’oficina d’objectes perduts i la senyora li ha dit que no i era l’espasa negra, però li a dit que ja sabia que no venia per la espasa , volia una altra història com la del altre dia. La senyora li diu que si volia veure tota l’oficina. Li diu que tenen 665 calaixos i el nen li diu que per que no 600 o 1000? per l’espai que tenim al passadís. Si fos 666 seria el número del Senyor de les Tenebres, el del dimoni. La senyora li diu que si vol cada dia pot obrir el calaix que vulgui.

La senyora li pregunta que si havia vist el bonsai de la seva taula. Sembla que sigui de mentida, jo li dic arbre dels reflexos de la lluna.

Quan arriba a casa es pregunta quin calaix pot obrir primer.

CAPITOL 4

L'Eduard estava a l'oficina d'objectes perduts i li va preguntar a la dona que perque va dir ''un matí de primavera'' i la dona li va explicar la historia del matí de primavera: la historia era que un dia de començ d'hivern va arribar una nena de 8 anys a l'oficina i estava plorant perque habia perdut la seva nina. Es va passar tot el dia plorant. Quant estaven a punt de tancar, per una finestra va entrar un matí de primavera, i quan va entrar la nena va parar de plorar. La nena, que es deia Adela, volia emportarse'l pero la dona no li va deixar li va dir que si dema ningu l'havia demanat que se'l podria emportar. A l'en dema l'Adela va anar a l'oficina i la dona li va dir que ningu l'havia reclamat aixi que se'l emportes. Tots els dies l'Adela anava a l'escola i desprès el guardava al calaix de la seva habitació. Això lo ho va repetir moltes vegades fins que un dia el matí de primavera, que era una manta, es va anar i l'Adela va perdre tots els seus colors: els dels cabells, els de la cara...
I un dia, el dia que la mare va anar a buscar la nina,la mare li va explicar aquesta historia a la dona.

Un matí de primavera

Mati primavera from silvia

Capitol 3

L'Eduard arriba corrent a l'oficina d'objectes perduts però no troba l'espasa. La senyora li explica tot el que hi ha als calaixos, que hi ha 665 calaixos i que després d'un any els objectes perduts que no han sigut reclamats es destrueixen. I que no poden donar objectes a persones diferents per que el poden acusar de lladre. La senyora li explica que la cosa mes bella i estranya que han tingut a sigut un matí de primavera.

Capitol 2

L'Eduard que ara només pensava en la seva espassa, que ni tan sols li dirigia la paraula a la seva família, va anar amb l'avi a l'oficina d'objectes perduts. Era un lloc molt gran i enigmàtic amb molts calaixos i cosses. La encarregada li va dir que encara no havien trobat la seva espasa, que, segons l'Eduard era molt llarga i capaç de fer set sons diferents.
Al dia següent van tornar, però no hi va aver sort. Aunque l'Eduard va insistir en emportar-sen una altre espassa, no va poder, eren les normes.