L'Eduard estava a l'oficina d'objectes perduts i li va preguntar a la dona que perque va dir ''un matí de primavera'' i la dona li va explicar la historia del matí de primavera: la historia era que un dia de començ d'hivern va arribar una nena de 8 anys a l'oficina i estava plorant perque habia perdut la seva nina. Es va passar tot el dia plorant. Quant estaven a punt de tancar, per una finestra va entrar un matí de primavera, i quan va entrar la nena va parar de plorar. La nena, que es deia Adela, volia emportarse'l pero la dona no li va deixar li va dir que si dema ningu l'havia demanat que se'l podria emportar. A l'en dema l'Adela va anar a l'oficina i la dona li va dir que ningu l'havia reclamat aixi que se'l emportes. Tots els dies l'Adela anava a l'escola i desprès el guardava al calaix de la seva habitació. Això lo ho va repetir moltes vegades fins que un dia el matí de primavera, que era una manta, es va anar i l'Adela va perdre tots els seus colors: els dels cabells, els de la cara...
I un dia, el dia que la mare va anar a buscar la nina,la mare li va explicar aquesta historia a la dona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada